Primeríssim

L'any comença amb un raïm, un somriure, una copa de cava i un petó. Res del que tenia pensat, i tot bo. Que em diguin el que vulguin: que el món va fatal, que les coses empitjoraran (encara) més, que els temps que corren, que bla bla bla... Penso gaudir tan com pugui, aprofitar el moment de felicitat conscient i serena en què visc i construir coses bones. Sóc com una formigueta, traginant granets de sorra. Ja ho deia el Capità Enciam, tot i que a vegades em costi fer-li cas: els petits canvis són poderosos!