Contes de mai acabar

Si hagués tingut temps, un bloc de notes o bona connexió wi-fi, hagués escrit totes les sensacions que s'han apoderat de mi aquest cap de setmana molt abans. Compartir bars, carrers, estacions de metro, restaurants, i sentir-me transportada a aquell vespre de diumenge de novembre. Tancar els ulls, de tornada a casa, i pensar si estic fent bé les coses. Donar tot el que ets capaç de donar i llavors sentir-te buida per dins. Plorar, quan et fan riure, només perquè t'agradaria que et fessin riure sempre. Dormir abraçats, dormir molt, abraçar-nos molt.