Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

25 de juny del 2012

La resposta adequada

Com que sabia que si li preguntava a ell li contestaria de mala gana o amb un estirabot, m'ho va preguntar a mi. Em va sorprendre, però vaig fer el que vaig poder i crec que me'n vaig sortir, tot i que en cap moment no vaig assegurar res i vaig mantenir sempre l'ambiguitat.

La idea de marxar d'aquesta ciutat (que ja fa temps que ha passat a ser la meva) no és que m'entusiasmi; fer-ho significaria renunciar a moltes coses. Una de les que considero més importants és la desaparició d'un lloc on aferrar-me. A més a més, les circumstàncies són les que són, i la meva situació, ara mateix, no em permet marxar.

Tot això em fa recordar un amic, que va guardar els llibres en nou caixes de cartró, la música en una bossa de paper, i tota la resta en uns ulls. Deia que amb això ho tenia tot. Jo no sé si mai seria capaç de fer-ho.

1 comentari:

  1. M'ha encantat on guarda les coses el teu amic. Jo ho guardo tot en un portàtil, en un mòbil i en el millor disc dur que existeix, el meu cap.
    Petons!

    ResponElimina