Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

16 de juliol de 2012

La solitud de la paraula

Vaig aprendre a no ser el que se suposa que la gent vol que siguis ben aviat. Potser això explica que les coses m'hagin acabat anant com m'han anat. Ho pensava aquest migdia, mentre feia el dinar, mentre recordava una conversa que vaig mantenir ja fa alguns dies sobre la relació entre no tenir amics i els diumenges a la tarda d'hivern. De petita, a l'escola, vaig flirtejar amb la popularitat. Suposo que, d'una manera inconscient, vaig aprendre coses. Vaig acabar convertir-me en la nena especial, una mica com la que sóc ara. Mai no m'he penedit de res del que he fet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada