16 de juliol del 2012
La solitud de la paraula
Vaig aprendre a no ser el que se suposa que la gent vol que siguis ben aviat. Potser això explica que les coses m'hagin acabat anant com m'han anat. Ho pensava aquest migdia, mentre feia el dinar, mentre recordava una conversa que vaig mantenir ja fa alguns dies sobre la relació entre no tenir amics i els diumenges a la tarda d'hivern. De petita, a l'escola, vaig flirtejar amb la popularitat. Suposo que, d'una manera inconscient, vaig aprendre coses. Vaig acabar convertir-me en la nena especial, una mica com la que sóc ara. Mai no m'he penedit de res del que he fet.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada