Punts de vista

En aquest bloc no hi ha hagut mai gaire cabuda per l'actualitat. Dilluns, però, pensava en escriure alguna cosa sobre els incendis de l'Empordà. Si no ho vaig fer va ser perquè no sabia ni per on començar i perquè, a més a més, la vida ja és prou complicada com per anar explicant misèries als quatre gats que et llegeixen. Precisament per aquest mateix motiu, tampoc no explicaré res sobre un altre episodi recent, més personal, però igual de trist. M'estimo més parlar d'un vestit –estampat amb floretes– que m'agrada molt i que només em poso en ocasions especials, com per exemple ahir. L'onomàstica, per si sola, no va ser el motiu que finalment em va decidir a posar-me'l, sinó l'emoció amb què es va viure l'onomàstica a casa, la primera que passem junts. Tal i com van les coses avui dia, val més aferrar-se a aquestes petites il·lusions per anar fent; si no, encara prendríem tots plegats molt més mal del que ja ens estan fent.