Escoltar segons què em fa pensar en segons qui

No recordo la primera vegada que vaig entrar en aquell pis, ni tampoc l'última. Fa uns quants anys de tot això... Les habitacions eren grans, tot el pis era gran, i tenia molta llum. Em feia pensar en el pis d'una altra persona, tot i que no s'assemblaven, només perquè tenia ganes de pensar en aquella altra persona. Recordo moments que hi vaig viure: sopars (a la terrassa i a l'interior), rialles, jocs de cartes, llibres, música. Recordo tot això per culpa d'una cançó que he escoltat avui. Se m'ha acudit enviar un correu electrònic a J. per dir-li "al programa x de l'emissora y fan un especial sobre z i he pensat que potser t'agradaria escoltar-lo". Fa uns quants anys, hauria enviat aquest correu instintivament, però ara penso que és millor no fer-ho. Ja he intentat explicar en més d'una ocasió que la meva extrema racionalitat es deu a la meva extrema instintivitat. Resulta que ara l'amant i l'amiga comparteixen el mateix llit, i no seré jo qui destorbi la pau dels morts.