Farta

Així ha estat com he acabat l'any, ben tipa. I no només parlo de menjar, que també, perquè la família, com cada any, s'està encarregant de fer-me engreixar quant més millor. El nadal no se m'ha posat mai gens bé, però aquests quilos nous són el menys important. He acabat cansada, fartíssima, de la distància -gens física- que em separa de les persones, de la rutina del dia a dia que no m'aporta res de bo, d'haver deixat de fer coses que tenia ganes de fer, d'haver-me estat tantes vegades infidel a mi mateixa. No tinc propòsits d'any nou (bé, sí, el de cada any que sempre incompleixo, per això no compta), però he de mirar de fer alguna cosa perquè tot plegat s'arregli aviat. Ja no em queden refugis, i no em puc permetre una última explosió.