Pesantor

Cada dia la mateixa comèdia, i cada dia estava una mica més capficada amb aquella molèstia que s'anava fent gran i gran. Vaig decidir tirar pel dret i posar punt i final de la manera més incisiva de què era capaç, però a l'hora de la veritat no m'hi vaig veure amb cor, per por que no solucionés res i el maldecap en qüestió encara anés a pitjor. Misteriosament, com per art de màgia, tot es va arreglar sense que jo hagués fet res. Ara no sé si lamentar-me per haver-me estat torturant a mi mateixa tant de temps o alegrar-me pel fet que, finalment, s'hagi solucionat. Sigui com sigui, esperem que duri!