Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

18 de juliol de 2013

Quan llavors és ara i res

M'agradaria dir la pluja i la música, però us sorprendré si parlo de la terra entaforada entre els dits dels peus, de les llumetes de colors assaltant-me els ulls, dels fantasmes amagant-se darrere els núvols. Aquí no se senten les campanes, ni el soroll del curs del riu travessant els fonaments de la casa. Són dies de cordialitat i bons modals, d'estar sempre alerta perquè tot surti bé, perquè no poden haver-hi exabruptes. Són nits líquides, de xafogor enganxada a les pells i algun malson durant les poques hores de llit. Hem oblidat París i, al final, només ens quedarà el cul d'una copa de vi i el pòsit del cafè. El futur, a fora, ens espera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada