Tres llengües

La casa dels meus tios és l'única casa que conec que té sotano. Quan era petita confonia els sotanos amb les golfes, però ells ja m'entenien. També confonia la persiana amb la finestra, i el rovell amb la clara, i el no-sé-què amb el no-sé-quantos, sense que a hores d'ara encara me'n surti del tot. El meu pare és dislèxic i no sé si aquesta pot ser una conseqüència més de la fantàstica herència genètica que m'ha deixat (noti's la ironia). Ara mateix, però, els sotanos em fan pensar més en el garatge que no pas en cap altra cosa.