Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

30 de setembre de 2013

Després de la tempesta

Volia pensar-hi, de debò que volia pensar-hi. Feia dies que ho tenia ben ficat al cap, però em va passar per alt. Potser per les contusions i el mal per totes bandes, potser per l'emoció en els ulls d'un infant, potser per les fotos antigues plenes de pols. Pel que sigui, però em va passar per alt. A mitja nit -una nit moguda, calorosa, incòmoda- m'ha revingut. Volia pensar-hi, de debò que volia pensar-hi. Però he fet tard, només un dia, però un dia tard. Suposo que això no vol dir res més que l'acceptació ha arribat, i no em puc estar de donar-li la benvinguda amb aquest record tardà. Tardor, nit d'alegries fetes de fum.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada