Quan la realitat... d'aixonsis

Feia molt temps que no em passava pel cap el verb 'sobrepoder'. La normativa, esclar, no me l'accepta; em diu que el correcte és 'sobreposar', però m'agrada més conjugar-lo com si fos de la segona, perquè d'aquesta manera em sembla que el significat queda molt més clar, perquè és molt més anguniós. Hi ha tants mots del català correcte oral que la normativa no té en compte... Però, en fi. 'Sobrepoder' és un verb que durant una època fèiem servir recurrentment amb una colla d'amics, d'aquelles tonteries que comencen com una broma interna i se li acaben enganxant a tothom. Ara fa dies que tinc la sensació que la realitat em sobrepot (no pas que em sobreposa, que és molt diferent!), i no he trobat cap verb millor que ho descrigui.