Comiat

Els comiats sempre van acompanyats de sensacions agredolces: hi ha la part positiva, aquella que ens diu que tot canvi és beneficiós; però també hi ha la melancolia pel passat, per tot allò que deixem enrere. Així és com em trobo, avui, a les envistes d'un cap de setmana llarg que no significarà res més que temps per poder concentrar-me en la feina. I, després, aprendre a moure's ràpid per les aigües turbulentes del segle XXI, acostumar-se a la incertesa i agafar la variabilitat com a ritme vital. Recordar les pàgines que fan camí amb nosaltres. Recordar els ulls, la veu, les mans, de tots els qui ens fan costat.