Sinestèsia anímica musical

Ja fa temps que sé que els estats anímics poden ser musicals, però no m'hauria imaginat mai que també poguessin ser sensiblement olfactius. També fa temps que sé que m'he aburgesat, perquè cada vegada més m'estimo anar a concerts en sales amb seients (numerats). A la sala tal, les millors files són la 6 i la 7. A la sala tal, abans de la fila 10 no es veu res. Si, a més a més, el concert està programat un diumenge a les set de la tarda, ja n'hi ha per morir-se: és el millor horari del món. Però, sigui com sigui, divendres a la nit em vaig trobar enmig d'un concert a peu dret i vaig recordar aquella època en què no m'hauria passat mai pel cap asseure'm durant un concert. Jo, a les primeres files, movent el cos amb els ulls tancats, mentre els llums de la sala em flashejaven, i aquella olor que em feia companyia. Aquella mena d'olor, amb la què vaig ballar. Ara ja només ens devem una explicació.