Triples

Baixo al segon pis a fumar-me un cigarret, perquè necessito sol i solitud i que els meus ulls deixin d'estar fixats en una pantalla durant uns minuts. Els veig; em sorprenen els seus sorolls, parlant, rient, jugant. Són joves. Com ho era jo fa uns anys, quan també em passava les tardes estirada sota l'ombra dels xiprers, endormiscada o llegint textos antics dels quals en recordo ben poca cosa. Ara me'ls miro des de dalt, però no sé qui és que està més ensorrat.