C'est la vie

Tot s'acumula en petites franjes de temps, com si l'equilibri fos un concepte desconegut per Chronos. Anem fent, així; entenent per enèsima vegada que la vida és això. Enmig d'una multitud jove i embriagada, assedegada d'art, apareix una figura. Jo em toco els cabells, perquè només jo sé què vol dir que em toqui els cabells. Se'm planta just davant del meu angle de visió, i els meus ulls ja no veuen res més. Però desapareix, desapareix quan la família apareix. I adéu siau, que demà serà un altre dia amb una altra nit sense dormir.