La calma de després

Mentre uns es casen en vestit de nuvis, jo penso amb els ulls tancats mentre m'abraço al cos de cada nit i sento com cau la pluja, a defora. No hi haurà més repòs en els migdies de sol adiumenjats; en canvi, hi haurà la impaciència i el nerviosisme de les carícies d'unes pells que se saben de memòria. Els ulls tancats més fort que mai, mentre la tempesta s'extingeix, lentament.