Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

21 d’agost de 2015

Capvespre

Sempre m'ha semblat fascinantment i rotundament bonica, la paraula "capvespre". (També estic molt a favor de l'ús dels adverbis en -ment, que em semblen molt pràctics). Potser perquè les persones del meu entorn no la solen utilitzar mai, i quan ho fan és sempre en un context literari. La qüestió és que jo sempre m'he fixat molt i m'ha importat molt el context literari. Per això sóc aquí, i així. La representació visual dels mil i un capvespres és sempre similar: un color de cel de posta vermellós, rosat o lilós, acompanyat d'uns quants nuvolets simpàtics. No hi ha cap finestra, ni cap planteta al costat dret de la finestra, ni ningú amb qui compartir les vistes des de la finestra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada