Contrallum al tren

El mateix de cada setmana: entrar amb presses a l'estació grisa, sortir-ne per un túnel, retrobar el verd en la vista de la meva imaginació. (Tot allò que no farem mai. Tot allò que només fem dins el meu cap.) La vida dels altres i els paisatges de tardor. La boira de primera i última hora sota el Montseny. Els fils elèctrics com un pentagrama sense notes. El reflex distorsionat del vidre com un mirall de l'ànima. Bassals d'aigua que recorden la terra materna. L'instint mental d'anar més ràpid que el tren. Pensar en la vida com si no existís.