Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

14 de novembre de 2015

Tempo

No hi ha literatura que no parli del pas del temps. De fet, no hi ha cap art que no parli del pas del temps. Tota creació és sempre una representació cíclica de les grans angoixes de l'home (i les de la dona, per si algú no ho tenia clar), i cada vegada hi ha menys espai per a la originalitat. No hi ha remei, no hi ha res a fer. Mirar, escoltar, notar, palpar. Sentir a través de totes les dimensions possibles. Aquesta és l'estètica de l'absolut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada