Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

9 de novembre de 2015

Post

Després de tot, quan toca mirar el futur, endavant, el negre m'envaeix la vista. Tot sembla (o és) fosc, difús. La solució, com sempre, és anar amunt i avall, viatjar com a remei existencial. Observar allò que hem deixat enrere, entendre el passat per millorar el futur. Seguir el camí encara que no se sàpiga on va. Continuar, després de tot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada