9 de novembre del 2015
Post
Després de tot, quan toca mirar el futur, endavant, el negre m'envaeix la vista. Tot sembla (o és) fosc, difús. La solució, com sempre, és anar amunt i avall, viatjar com a remei existencial. Observar allò que hem deixat enrere, entendre el passat per millorar el futur. Seguir el camí encara que no se sàpiga on va. Continuar, després de tot.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada