Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

12 de gener de 2016

Clàxons a quarts de sis del matí

Tota la pesantor de la son enganxada al cos, especialment als ulls. Les presses de recollir-ho tot i el neguit de deixar-se res. Cares de son alienes que acompanyen la pròpia durant el primer trajecte. Sortir de l'estació per fer alguna cosa (fumar) i esperar que surti el següent tren, mentre la lluna primíssima somriu. La cua dels que es pensen que el viatge començarà sense ells, malgrat els vint minuts d'antel·lació amb què han acudit a la cita. Fugir de la ciutat fosca amb les primeres llums del dia acariciant el mar. Pensar, i escriure, amb la terrible companyia del trontolleig del vagó. Cinema francès a la pantalla, vista fixada a l'horitzó invisible.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada