El vell secret que cerquem sempre per camins nous

Havia fet molts cops al dia aquella mateixa ruta, quan vivia a l'altra riba i tota jo era un glop de sopa calenta corrent entre muntanyes nevades. Però ara trobo la casa en obres, perquè el temps no s'atura per esperar ni res ni ningú. Les cames fan soles les passes, sense pensar on han d'anar. Només recordant el camí après, només recordant les companyies antigues amb qui havia compartit el camí après. Les cordes no es trenquen, al contrari; fan que l'esperit melancòlic desaparegui en el moment en què entra en escena l'actualitat del barroc, la vitalitat del barroc: una fusta antiga que no es corca i que ens pertany.