Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

25 de gener de 2016

Marea

Tota la costa desnivellada. La que no és casa, ni voldríem que ho fos ni voldria ser-ho, però quasi. Aquella que hem travessat amb el sol a la cara, o sota la pluja, o en nits estrellades. La de pobles desdoblats que compareixen una mateixa riera. La de la línia de tren inundada o envagada. La de cases senyorials-colonials que a la gent d'interior ens semblen impossibles. La terra de camps de maduixes i palmeres, com el tròpic més proper.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada