Tota ets present

Encara no. Encara no hi ha prou passat al darrere, ni la motxilla prou plena, ni les ferides prou profundes, ni massa cabells blancs. Encara no. Encara sóc aquí, a les envistes del futur, a les beceroles del no-res, a l'inici de totes les possibilitats que es puguin imaginar. Encara no. Encara no poden pensar-me com un fantasma mort, com un lloc de memòria, com un espai enteranyinat, en blanc i negre, del segle XX. Encara no. Encara falta. Encara ha d'arribar la memòria, i l'oblit.