Línies blanques i llums vermells

El mateix de (gairebé) cada setmana: AP7 i manta. De nit, el paisatge és sempre el mateix: les línies a seguir, els llums a deixar enrere. Aquest trajecte sempre em fa pensar. En el futur, en la vida; en el meu futur, en la meva vida; en nosaltres. En tot i en res, en definitiva. Però el cap no deixa d'avançar, si fa no fa igual que els cossos mòbils, a 110 km/h. Fins que tot al nostre voltant es difumina, emboirat, i hem de frenar. A partir de llavors, i fins retrobar allò que hem convingut anomenar "casa", hem de continuar el camí a una velocitat molt més moderada, saltant imprevistos, esquivant barrancs, conscients de tots els perills que comporta seguir endavant. Però convençuts que serà un esforç que es veurà recompensat, tard o d'hora.