Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

25 d’abril de 2016

Inspirar - Respirar

Era l'únic cap de setmana lliure en dos mesos. I ho dic en un temps verbal passat perquè l'acabo d'ocupar. No és una gran ocupació, això és cert, però n'és una i, per tant, ja no serà lliure del tot. M'estic acostumant a aquest estat permanent de complir deures i obligacions diverses. Ara ja no intento menjar-li hores al rellotge. M'estic començant a conformar amb cinc minuts asseguda al sofà. Ni tant sols no demano dormir bé; només poder descansar una mica, el temps suficient com perquè l'endemà al matí no tingui les cames inflades. Però el que tinc clar és que aquest estiu serà com els estius que ja no recordo: somni, calor i pells humides. Res més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada