12 d’abril del 2016
Territori salvatge
L'espai com a projecció de l'ànima, i el cos com si fossin les quatre parets que ens protegeixen de l'enemic, d'allò exterior, de l'inconegut, com si es tractés d'una muralla impertorbable. El dubte de saber què hi ha fora, el que no ens pertany. El dubte de saber què hi ha dins, el que no ens explica.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada