Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

19 d’abril de 2016

La força del sol primaveral

Els ocellets repiulant, i jo pensant en tot i en res. Té alguna mena de sentit, el que he fet? I el que faig? Em portarà a algun lloc? Vull arribar a algun lloc? És molt lluny? Últimament he començat a pensar que l'instint de supervivència és justament això: preguntar-me el mateix de sempre, allò que no aconsegueixo mai de respondre'm. Només així em sento segura, perquè d'aquesta manera segueixo pensant, segueixo escrivint, segueixo existint.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada