2 d’octubre del 2016
Zona esportiva
No sé exactament què hi faig, jo, aquí, ara. Miro tots els cotxes que passen, i cap no és el que espero. Esperar, aquella acció carregada de confiança en el futur. Com si volgués fer-me creure a mi mateixa que té alguna mena de sentit confiar en el futur. Esperar per a no desesperar, més aviat. Com si volgués fer-me creure a mi mateixa que el neguit no m'afecta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada