Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

7 d’octubre de 2016

Com en un núvol

M'espanto quan penso en com ha anat tot plegat, però m'agrada. M'agrada perquè la millor manera és sempre aquesta, de forma natural. A marxes forçades, això sí, però no per això menys natural. Amb coses, encara, per ordenar, però no per això menys natural. Falta trobar l'espai i el recolliment perquè tot el que pugui ser sigui, però el camí és fàcil, planer i plaent. Les interferències del temps, l'enemic que —volent-ho o no— ens ajudar a continuar endavant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada