29 d’octubre del 2016
Poètica experimental
No dir-te res ha estat la decisió del dia. Tot i pensar en la trobada, imaginar-la, esperar-la, no he fet res per a què es produeixi. Ara tinc la incògnita de saber els teus ulls, la teva son. També, potser, hi ha la incògnita de la teva incògnita cap a mi. Tenim la possibilitat d'amagar-nos informació i no sabem si ho fem o no. Ens renyim amb la controvèrsia i la impassibilitat dels cossos que segueixen ritmes diferents: acció i quietud. Les ganes d'acabar-ho tot i dedicar-nos al plaer del temps.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada