Art naïf

Recordo perfectament que, quan era petita, em fixava sempre en aquell cartell: "Museu d'art naïf". L'edifici per si sol ja em semblava digne de visita, però no hi vaig entrar mai. No sabia què volia dir "naïf", i ningú no m'ho va explicar. És paradoxal que justament llavors, en una edat naïf, no sabés el significat d'aquest adjectiu. I ara, de gran, després d'haver vist tantes coses (que sempre són poques), estic convençuda que aleshores no m'hauria agradat gaire, allò de l'art naïf. És un convenciment hipotètic: el museu ja fa temps que va tancar, i tot plegat ha quedat enrere.