Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

3 de febrer del 2017

La tristesa és un lloc conegut

Aquesta és la primera frase que he sentit quan he entrat a l'estació. Un home de mitjana edat, desconegut, parlant pel mòbil. Jo he pensat "doncs sí, té tota la raó. I és mala senyal, justament avui que m'ha vingut el rampell de venir-te a veure sense que estigués previst, saltant-me tots els plans". Però també és veritat que la felicitat, o l'alegria si més no, és un altre lloc conegut. Un lloc comú, com el buit i la nostàlgia, però sense aquestes presències que no ens deixen estar bé. Arribaré, m'estaràs esperant, farem una cervesa amb els amics, soparem, fumaré, ens adormirem mig abraçats. Demà ens llevarem amb els ulls cansats, almenys jo, i durant el camí de tornada pensaré en totes les coses que encara em queden per fer i en que bé que m'ha anat fugir avui per estar amb tu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada