Al fons de l'habitació

Em pregunto si és cert que no podem trobar la pau, la serenor, al final de tot d'una habitació fonda, allà on ja no hi queda res més que pols i teranyines. El dubte em ve d'un record desordenat, el de totes les zones fosques, vincladisses, per les quals he transitat. Els viatges al fons d'una mateixa, on tot es torna humit i fred, llefiscós. Les entranyes d'un passat que ja no hi és. Les paraules que llavors se'm feien convenciment ara es converteixen en cendres. Em veig a mi mateixa com si no fos jo, partida entre el somni i la realitat.