La dona que mirava les orenetes

T'escric per necessitat després d'haver estat observant tota la naturalesa que hi ha al meu voltant. Tu, lector, et pots descobrir a tu mateix, i de retruc a mi, plena d'embrutament, quan descric el que veig darrere la reixa de ferro forjat que hi ha plantada al meu davant. A dins, la sala és immensa: parets pintades de negre, un quadre imponent —imatge inclosa—, cossos plàstics i ordinaris, llums de tots colors menys groc. No hi ha herois, ni bèsties. No hi ha perill, només mediocritat.