Últim minut

Quan hauria d'estar arribant a Girona, tot just surto de Barcelona. Sóc aquí, al vagó 3 d'un MD, quan feia anys que no agafava un MD. Totes aquelles obres interminables que havia creuat amb la mirada tantes vegades. Totes aquelles tardes de dijous (primer cada setmana, després setmana sí, setmana no) en què tenia concertada sessió amb la Núria. Tots aquells colors de cel que sempre intentava fotografiar amb poc èxit. Ara, en canvi, és diferent: des que m'he acostumat que aquest trajecte duri tan poc, tinc la sensació que no tinc temps de fer res de tot això, de recordar res de tot això, de pensar en res de tot això. Ja ve just que em vinguin ganes d'agafar llibreta i boli per escriure, com faig ara. Ara, sortint de Barcelona quan hauria d'estar arribant a Girona.