Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

13 de març de 2018

Cremar-ho tot

Fer-ne cendres, fins a l'última mica. Desaparèixer enduts pel vent. D'aquí uns quants anys, quan el nostre paisatge ja no sigui nostre, sinó apocalíptic, recordarem amb nostàlgia tot allò que vam fer, tot allò que vam compartir, tot allò que ens vam explicar, tot allò que ens va neguitejar. Però això també forma part del procés de destrucció que és la vida. Anar superant obstacles, sentint-nos cada vegada menys forts. Anar acumulant desastres, sentint-nos cada vegada menys acompanyats. Superar totes les pors a totes les incògnites. I, al final, descansar plenament, fins a la fi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada