23 de març del 2018
Paradisos oceànics
Et veia com si res, com si no hi fossis. Però el cos em va sorprendre, exaltant-se, perquè ell sí que et mirava. Encara recorda la teva presència: el tacte dels meus dits en teus cabells esbullats, la teva llengua en tots els forats del meu cos, els racons i els vincles del teu llit. L'estiu, la suor, l'olor, la set compartida. Tot plegat se m'emporta cap a Malta, com si allà hi pogués endevinar un retrobament. Però no et buscaré, i tu no em buscaràs a mi: ens trobarem en els cossos dels altres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada