En tres dies han florit els cirerers

Ho he vist de seguida que he arribat, i he pensat que aquesta era la manera que tenia l'espai, el meu espai —l'entorn i el paisatge que m'envolta—, de donar-me una benvinguda càlida després de l'absència. Però poc després ha arribat l'abatiment, i he tingut la sensació que tots aquests nutrients que a ells els ha servit per créixer i florir, era els que jo necessito i no tinc. Estic buida, adolorida i cansada, com si m'haguessin furtat l'energia. La primavera exterior comença, i contrasta amb l'inici de la meva caiguda.