7 de juny del 2018
Espai, Temps. Kafka, Borges
Aquesta ciutat m'està embellint. Sempre he pensat que la tardor em queda bé. Però encara em falta un anell i un abric (o unes sabates) d'estil francès, que abrigui i sigui elegant. Cada vegada tinc més cabells blancs, i cada vegada m'agraden més. He de tallar-me'ls per deixar-los créixer de veritat. Fer-me vella com si fos l'última dona.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada