Primer matí a l'altre tròpic

Era molt d'hora, o almenys a mi m'ho semblava, perquè la son i el cansament acumulats després de tantes hores de vol em feia perdre la perspectiva malgrat les meves ganes d'adaptar-me a l'horari. Trajecte per l'autopista: cada tants metres, grups de policies armats, exageradament armats. Després ja no els veia, perquè el paisatge crida la mirada. La tardor és a les acaballes. La natura desploma totes les seves restes, els arbres acaben de despullar-se. Cotxes, tots, amb els vidres fumats, a través dels quals la tonalitat de color es torna encara més vermellosa. La millor primera imatge de la ciutat que m'espera.