Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

14 de maig de 2019

Cada moment és el moment de néixer

Totes aquelles muntanyes plenes d'arbres alts i forts són les que em varen veure créixer. Em vaig fer alta i forta, com si volgués imitar-los. De la renaixença de la tardor en va sorgir una espurna que va esclatar durant la primavera, plena d'aire fresc i poncelles que es badaven florides. Tu hi eres, aquí, a tot arreu. En el meu camí, en tots els passos, alts i forts, que feia. I ara que em retrobo amb aquest paisatge, te'm fas present com si la teva escalfor encara m'acompanyés. Et porto amb mi perquè em vas fer. Tot el que ens acompanya ho sap.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada