Prescripció

Ja no saps com posar-t'hi. És com si no tinguessis res a dir. O potser és que no trobes el temps per a dir res, per plantar-te davant l'ordinador, o la llibreta, o qualsevol paper rebregat que trobis dins el bolso i et serveixi per escriure el que et passa pel cap. També has perdut l'hàbit de la lectura, que s'ha convertit, més aviat, en una obligació. I et canses de seguida, com si no aconseguissis aprofitar les hores de son, quan n'hi ha i són tranquil·les. Et mous, tot es mou; però no en saps descriure les direccions.