Thespian

Era a la consulta, amb tot el mal dins el meu cap. Dins d'aquelles quatre parets sempre hi sona música ambiental, amb la qual és molt difícil fixar-se: està pensada per això, perquè soni sense cridar l'atenció. I és d'agrair, que hi sigui, perquè la sonoritat pausada calma els crits interiors. Però ha començat a sonar aquella cançó, i ho ha canviat tot. El tema m'ha destorbat del dolor per portar-me a pensar en primaveres, en cels blaus, en viatges de somni. M'he reclòs durant aquells minuts en la melodia, que em transportava a un altre espai, amb una altra companyia, i m'ha fet sentir bé. Quan s'ha acabat la cançó, era com si s'acabés el món. Jo he tornat al meu cap, però semblava que el dolor s'havia alleugerit.