Criatura de llum

Potser la llum del febrer meridional no és immensa, però aquí també hi ha tardes que no moren mai. Igual com les flors i les tiges d'herbes que surten abans d'hora. Des d'aquell capvespre foguejant d'octubre que estan esperant el moment adequat per aparèixer, i ara ja no hi ha aturador. Somio en matins esplèndids vestida amb un pijama estampat de floretes i volantets, perquè els senyors que fumen i porten ulleres de sol tot el dia em treuen el son. Però hi ha cançons, de camins i de boires, que m'acompanyen.

Contacte digital

Jo i el correu electrònic som una parella perillosa... La quantitat de burrades que hem arribat a fer em sembla interminable (tot i que n'hi ha alguna mostra aquí, aquí o aquí). Fa temps em vaig convertir en tota una artificiera: al voltant meu queien tot de missatges-bomba que havia d'anar desactivant, mentre em defensava com podia. Ara ja no hi estic tan acostumada, i aquesta manca de costum m'ha fet (gairebé) oblidar que escriure un missatge-bomba a la matinada és molt millor que fer-ho a quarts de cinc de la tarda, perquè sempre pots emparar-te en l'excusa de l'embriaguesa de l'alcohol. En canvi, emborratxar-se a mitja tarda és més improbable, tot i que no impossible.

Trains. City lights. Stardust. (II)

Anada a València amb les cartes de Rilke entre les mans. Tornada amb la pedra de foc. Temps, anys. Perdre la glòria, sempre incerta, al cim de la Mare de Déu del Mont. Anada a Barcelona amb les closes al cap. Tornada amb el cap vés a saber on. Ara, el vers "la nit em recorre amb fiblades" pren tot un altre sentit, amb el cigarret en una mà i la copa de vi a l'altra.

Mentrestant

No sé gaire bé com matar el temps mentre espero aquella cosa, com si es tractés d'una mena de fat, que em traurà del tedi i em farà imaginar un nou món possible. Ara, potser més que mai, necessito forces externes per poder continuar endavant, per fer-me viure amb els cinc sentits, per moure'm fins la fosca inconeguda i sortir-ne victoriosa. El que he de fer és buscar respostes en el silenci de la nit i, més tard, en els rails de la matinada clara.

Dia de sol

Fa dies que penso que s'haurien de canviar els coixins del sofà per uns altres de més petits. Fan nosa: gairebé ocupen més espai que jo, i no es tracta pas d'això! Sorprenentment, ahir al vespre, em vaig col·locar en una posició ideal, que em seria impossible de reproduir amb uns coixins més petits. Tinc ganes de passar-me moltes hores al sofà. Estic farta de passar-me tantes hores amb els homes de la meva vida. Les condicions indispensables per entrar a formar part del catàleg d'homes de la meva són: estar mort, ser poeta i contradir els discursos establerts. I jo no tinc cap ganes de compartir les meves hores de sofà amb poetes morts contestataris. Vull casar-me amb el sofà, i tenir per amant els coixins, i ja està.

Rendiment

Aquella abraçada, després de gairebé un any sense veure'ns, i aquella conversa de piti i mig, perquè sé que t'agrada comptar el temps a base de cilindres nicotínics, va donar molt de si. Segurament més del que et penses. Segurament més del que jo mateixa em pensava. Es tracta de triar camins i de tenir clar a què estem disposats a renunciar. Però sempre hi haurà persones que hi seran, per molt que les hàgim d'olorar de lluny, per molt que només puguem notar la seva escalfor amb guitarres altes de fons.

Els horts de la nit freda

Hem passejat pels carrers empedrats i humits d'aquesta ciutat que estimo sense prendre mal. El mal ens va arribar l'endemà, quan, enduts per qualsevol sacsejada, ens trobàvem perduts dintre de nosaltres mateixos. Ara les flors del jardí se'm tornen paraules brutes, fangoses; són justament l'adob que necessito. Però encara haurem d'esperar un parell de dies més per poder tancar-nos al cafè tranquil i treure els llibres que tinc amagats a la butxaca de l'esperit. No ens caldrà posar-hi endreces, perquè no oblidarem mai de qui ens ve el millor regal.