Tenir i no fer

El canvi només arriba quan deixes enrere els dubtes i et proposes assolir objectius petits però concrets. La incògnita de saber si ho estàs fent bé o malament es resol amb el pas del temps, no abans. Ser pacient i saber trobar el moment sempre costa, però la precipitació és pitjor. Quan hi ha algú al costat disposat a ajudar-te potser és més reconfortant, però el camí pot ser igual de llarg. Paciència.

Aire de València

Sempre hi fa més calor. Els dies són clars i dibuixen un blau cel que no es troba enlloc més. Les nits són ataronjades, amb un baf que t'embolcalla. Tanquen locals i n'obren d'altres, més moderns, però és difícil esborrar el record de tots els llocs que vam compartir, per més que canviïn els carrers. De cada pedra en sorgeix alguna cosa que em revitalitza, allunyant-me de tu i acostant-me a tu alhora. Fes-te vella sense podrir-te, igual que ho hem fet nosaltres, i emmiralla'ns oferint-nos sempre la millor cara.

Quatre coses

1. Després d'una estona menjant avellanes, em fa mal la mandíbula. Sóc així de dèbil. 
2. No puc competir amb la desimboltura del meu entorn. Moltes vegades faig coses que no vull fer, i moltes d'altres no faig coses que vull fer. 
3. Des de fa unes setmanes tinc un llibre d'en Gabriel que ve, després d'anys, de la caixa d'en Gabriel. Des de fa anys tinc un llibre d'en Salvador que va venir, després de setmanes, de la caixa d'en Salvador. 
4. Acabo de comprar dues entrades per anar a teatre. No tinc ni la menor idea de qui m'hi acompanyarà.

Planificació

Ara agafaria una ampolla i m'hi abraçaria. No la deixaria anar fins que cos i consciència no se m'haguessin adormit. Però no ho puc fer. Els nervis, la tensió, els compromisos, el deure, no m'ho deixen fer. El pensament em fuig cap a altres bandes, molt més emocionants que la realitat, i només vull que l'estona passi quan més ràpid millor. Quedar-me en blanc, absent, complaent. I que tothom estigui content perquè he evitat deixar anar la meva fúria.

Segones

La dita diu que les segones parts mai no són bones. No sé si creure'm-ho. En el cas de les pelis sí, esclar, però en la resta de coses ja no ho sé. A vegades no hi ha altre remei que acceptar passar per segona vegada per allà mateix on ens hem entrebancat. Això no vol dir necessàriament que n'aprenguem, però és molt difícil resignar-se davant d'aquesta situació i quedar-se indiferent. Hem de rendir-nos a l'evidència de l'assaig-error. Voler canviar, voler millorar.

Direcció Nord

Rodalies Renfe és desesperant, sobretot per la indefensió amb què deixa els seus usuaris. Dos seients davant meu hi ha asseguda una parella d'avis. Pel que diuen, dedueixo que no són viatgers habituals. Mentre el tren està aturat de manera incomprensible poc abans d'arribar a una estació, sento que l'àvia parla de trenar el vidre i continuar el trajecte a peu. Després s'han preguntat mútuament si els donarien de sopar o no, tenint en compte el retard considerable. Els escolto, fan gràcia, però no puc més i m'enfado: hem avançat vint metres i tornem a estar aturats.

Cafè de tarda

Voldria que la tempesta passés ràpid, mentre jo em replego, cada vegada més i més petita, dins la meva minúscula closa, tova i peluda. Despertar-me després, fer-me immòbil, com un objecte de natura morta, però viva: alimentar-me de la llum del sol, del contacte amb l'aire fresc, d'una mica d'aigua de la font. I prou, res més, només això: dormir, escalfar-me, respirar.