Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

15 de febrer de 2011

Maletes

Casa. Maleta. Viatge. Casa. Any 2008. Això és la crònica de les últimes quatre vegades que vaig tornar a casa dels meus pares arrossegant una maleta.

Maig: Vaig anar a València amb la maleta plena de totes aquelles coses que volia canviar sense saber com fer-ho. Esperava que la ciutat de la llum taronja em donés la resposta, i així va ser. Vaig arribar amb la maleta plena de canvis pendents de realitzar, esperant ser realitzats.

Juliol: Vaig passar uns dies al Vallès, però abans de tornar a casa dels meus pares vaig passar un parell o tres de dies més a Girona, perquè en aquella època ja hi (mig) vivia (sense adonar-me'n). La maleta va tornar més plena: de tot el que m'havia endut per anar al Vallès, i de tot el que m'havia hagut d'endur de Girona (sense voler).

Octubre: Estava perduda en tot el que hi havia dins la maleta, i vaig tornar a València esperant noves respostes. Dins la maleta hi havia tota la meva vida, i no la reconeixia. Era com un cargol, que sempre porta la casa a sobre: jo portava sempre la meva maleta. Vaig tornar a casa dels meus pares amb la sensació que ja no seria mai més casa meva.

Novembre: La resposta que vaig trobar en el viatge a València no em servia, no era la correcta, i vaig anar a passar uns dies a Barcelona per confirmar-ho. Definitivament, vaig tornar a casa dels meus pares, que ja no era meva, amb una maleta; per omplir-la de nou i no tornar-la-hi a dur més.

1 comentari:

  1. jo vaig anar a l'Argentina, i després a Nicaragua, i vaig haver de tornar a l'Argentina per fer net.
    Ai... els viatges iniciàtics...

    ResponElimina