3 de febrer del 2011
Una vida regalada
L'època de canvis, viscuts sense incertesa perquè eren canvis volguts d'una manera semi-inconscient (semi-inconscient = conscient de voler-los però intentant-ho negar), ja queda lluny, molt enrere. Per això ara, quan em perdo, la busco en el record i m'hi recloc. És el meu refugi. Ets el meu refugi. La constant és el canvi. La constant hauria de ser el canvi. I no ho és.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada