Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

1 de febrer de 2011

En blanc i negre

Divendres, per sorpresa, va passar allò inevitable. Les persones adultes reaccionen bé davant aquestes situacions, reaccionen com persones adultes (que per això ho són). Fins després d'una dutxa, però, aquella olor no va desaparèixer.

Passen tardes, a vegades amb pluja i a vegades no. Sona la mateixa música que a l'estudi d'un dissenyador d'una capital de comarca pròxima. On és aquest any que ha escapat?

2 comentaris:

  1. "Reunió de feina" l'he trobat sublim, m'encanta.
    M'encanta també la fixació del teu jo poètic amb la pluja i la música. El meu és una mica més gamberro... però sensible...
    Un plaer llegir-te.

    ResponElimina
  2. Gràcies! A mi, no sé perquè, m'agrada més la teva part sensible que no la gamberra... Però això va a gustos.
    Aviat t'enviaré el que et dec de la nostra correspondència virtual.
    Petons!

    ResponElimina